Hi ha cinc manifestacions del mal de muntanya: 1) mal de muntanya agut; 2) edema pulmonar de
gran altitud; 3) encefalopatia de gran altitud; 4) mal de muntanya subagut; i 5) mal de muntanya
crònic (malaltia de Monge).
La manca de temps suficient per a l'aclimatació, molta activitat física, i la salut de base:
presència disfunció pulmonar o cardíaca prèvia, anèmia falciforme i la queratotomia radial; poden
ser els factors responsables de mal de muntanya agut, subagut i crònic, que és causat per la baixa
pressió d'oxigen en cotes superiors als 2000 m d'alçada sobre el nivell del mar. L'aclimatació és
impossible o subòptima a partir dels 5500 m. L'edema pulmonar de gran altitud sol produir-se a
altituds superiors a 3000 m i l'encefalopatia de gran altitud per sobre de 2500 m en persones no
aclimatades.
El mal de muntanya agut es correlaciona amb l'altitud i la rapidesa de l'ascensió.
Els símptomes inicials són: mal de cap, el símptoma més comú i persistent, decaïment, mareig,
esgarrifances, nàusea, vòmit, pal·lidesa de cara, ofec i llavis morats (cianosi). A continuació: rubor facial, irritabilitat, dificultat de concentració,
vertigen, xiulets a les oïdes, alteracions de l'audició, pèrdua de la gana, insomni, augment de
l'ofec, debilitat severa, intolerància a l'esforç, més mal de cap, palpitacions, alteracions del
ritme respiratori i pèrdua de pes. Símptomes més greus són els d'edema pulmonar i encefalopatia.
El símptomes inicials d'edema pulmonar són: tos, sensació de falta d'alè
desproporcionat a l'exercici, mal de cap, poca capacitat de fer exercici, fatiga, ofec en repòs, i
opressió toràcica. El reconeixement d'aquests símptomes com a símptomes d'edema de pulmó és vital
per tal de que el pacient pugui descendir abans de que la malaltia li ho impedeixi. Si no
descendeix, els símptomes següents són: gran dificultat respiratòria amb la sensació subjectiva i
objectiva de respiració sibilant (xiulets respiratoris), i empitjorament de la respiració a
l'estirar-se i millora a l'incorporar el tòrax (ortopnea).
Els símptomes d'alarma de l’encefalopatia de gran altitud són: alteració de la
consciència i de la marxa, el pacient camina com si estigués ebri. Si el pacient no descendeix, sol
haver-hi mal de cap molt intens, confusió, retenció o incontinència urinària, dèficits neurològics,
convulsions i coma.
El mal de muntanya subagut es produeix en persones no aclimatades que romanen a
altituds superiors als 4500 m. Els símptomes són ofec i tos. Sol haver-hi, a més, deshidratació,
sequedat de pell i pruïja.
El mal de muntanya crònic no sol ser una malaltia del viatger sinó una malaltia
pròpia dels residents a comunitats que viuen a gran altitud i que han perdut els mecanismes d’a
daptació a l'ambient que els envolta.
La prevenció del mal de muntanya inclou l'ascensió lenta, 300 m per dia, repòs i dormir
adequadament el dia abans de l'ascensió, menjar amb mesura i evitar l'alcohol, el tabac i
l'activitat física innecessària. El fàrmac acetazolamida, a dosi de 250 mg cada 8-12 hores, per via
oral, començant el dia abans de l'ascensió i continuant-lo durant 48-72 hores si es roman en zones
altes es pot emprar com a prevenció. Un inhalador, el salmeterol, a dosi de 125 mcg inhalats cada
12 hores pot prevenir l'edema pulmonar de gran altitud.
Si hi ha símptomes d'alarma de mal de muntanya o d'edema de pulmó o d'encefalopatia el pacient
de descendir immediatament. Un descens de tan sols 500 m ja pot comportar una millora notable. Si
el pacient ha esdevingut tant malalt que no pot baixar per si mateix cal administrar-li oxigen al
100% i si es disposa d’una sac hiperbàric portàtil cal emprar-lo. L'evacuació a cotes baixes és
imprescindible. Els fàrmacs que poden ajudar a resoldre la situació són la nifedipina, 10 mg
d'entrada i 30 mg en formulació retardada cada 12 hores, la dexametasona, 4 mg cada 6 hores si hi
ha símptomes neurològics i l'acetazolamida, 250 mg/12 si hi ha símptomes de mal de muntanya.
L'acetazolamida està disponible a Catalunya amb el noms d'Edemox®, 250 mg.