Resum
La grip nova és una infecció pel virus de la grip A H1N1, d'abast mundial, que provoca febre,
mal de cap, tos, mal de coll, dolor muscular, calfreds i aixafament. També vòmit i diarrea. No se
sap si és més o menys greu que la grip normal o estacional. Pot causar afectació respiratòria greu
i aguda. Les persones amb més risc de complicacions són els nens i la gent gran, joves que rebin
tractament continuat amb aspirina, les embarassades; els pacients amb malalties cròniques
respiratòries, cardiovasculars, càncer, insuficiència renal crònica, diabetis; amb poques defenses;
que no mobilitzen les secrecions respiratòries; nens desnodrits; la gent ingressada en residències,
els obesos i les persones que no tenen la melsa. Hi ha tractament oral: oseltamivir, i inhalat:
zanamivir. Les vacunes que estan a punt de sortir semblen efectives i segures. Per evitar la
transmissió cal higiene al tossir, a l'esternudar i rentar-se les mans molt sovint.
Si creieu que teniu la grip nova cal que us quedeu a casa i truqueu al telèfon de
Sanitat Respon 902 111
444, i us assessoraran.
Si patiu malalties cròniques greus,
alguna malaltia immunosupressora (com ara, trasplantament, tractament amb quimioteràpia per un
tumor, sida, i altres), esteu embarassada i teniu símptomes de grip, o el vostre fill menor de 6
mesos els té, heu de trucar, al més aviat possible, a Sanitat Respon o contactar amb el vostre
centre d'atenció primària per rebre orientació sobre el que heu de fer.
Epidemiologia (distribució de la malaltia en la població, incidència, prevalença, i els
determinants d'aquestes)
El març de 2009 va aparèixer a Mèxic un brot epidèmic de grip causada pel virus de la grip A,
H1N1. Ràpidament es va difondre arreu i va arribar a Catalunya a finals d'abril de 2009. A
data d'1 de juny de 2009 l'epidèmia havia arribat a 40 països dels cinc continents. Conseqüentment,
l'11 de juny de 2009
l'Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO)
va considerar que el nivell d'alerta era el màxim, anomenat fase 6, que significa una àmplia
transmissió de la malaltia dins la comunitat i que afecta dos o més continents. És a
dir, es tracta d'una pandèmia de gran abast. La difusió tan ràpida s'atribueix a la mobilitat de
persones mitjançant les línies aèries.
A
Catalunya
l'activitat gripal està al límit d'epidèmia i decreixent.
L'última
informació publicada el 23 de desembre de 2009, corresponent a la indagació
durant a la setmana 50 de l'any 2009, és a dir del dia 13 al 19 de desembre de 2009, dona
una taxa d'incidència de
107,3
casos per 100.000 habitants i setmana, el qual indica que l’activitat gripal
està decreixent a Catalunya, tot i que manté al llindà de l'epidèmia.
A la setmana 45 la taxa d'incidència era de
497 casos per 100.000 habitants que indicava una alta intensitat i
una evolució creixent. Durant la setmana 44 la taxa d’incidència va ser de
484. A la 43 de
290, a la 42 de
168, a la 41 de
87, a la 40 de
99 i a la 39 de
110, sempre ens referim a nombre de casos per 100.000 habitants i setmana. El
grup d’edat amb major taxa d’incidència continua essent el de 5-14 anys, seguit del de
0-4 anys, amb un tendència a la baixa.
La major part de casos han sigut lleus. N'hi ha hagut, però,
741 de greus, 275 han requerit ingressar a Cures Intensives (Unitat de Cures
Intensives, UCI), 260 de tots ells ja s'han resolt, 32 romanen a la UCI i 39 a planta. N'hi ha
hagut
42 de mortals.
Si ens referim al paper que juga la infecció pel virus de la grip nova A H1N1 a Catalunya, en
termes de percentatge sobre totes les infeccions respiratòries víriques agudes durant la
present temporada, és a dir des de la setmana 21 a la setmana 49 de l'any 2009, aquest és de
66,1%. El 33,9% restant correspon a altres virus: rinovirus o virus coriza o del
refredat comú, adenovirus, parainfluença 1, parainfluença 2, virus de la grip estacional A H3N2,
enterovirus, virus de la grip C, parainfluença 4 i parainfluença 3.
La major part les infeccions respiratòries agudes víriques a Catalunya són causades pel
virus de la nova grip A H1N1 com ho demostra les dades que proporcionen el grup de metges
sentinella de Catalunya, que estan encarregats de recollir les mostres per fer el monitoratge de
les infeccions respiratòries agudes. De les 38 mostres que han recollit durant la
setmana 50 de l'any 2009, de les quals aproximadament la meitat han procedit
de nens/nenes, el 75,6% han resultat positives, amb un 24,3 % de positives al virus de la
grip, totes elles (el 100%) al virus de la grip nova A H1N1, cap ni de la grip
estacional ni d'altres virus de la grip, un 46% de positives a altres virus
respiratoris i una mostra resta pendents de diagnòstic.
Aquesta situació és canviant. Per estar ben informats cal acudir al
Pla d'Informació de les
Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya o PIDIRAC i al
Departament de Salut
que fa un seguiment dels casos de Catalunya .
Al món, a data de 23 d'agost de 2009, s'ha reportat prop de 182000 casos confirmats en 170
països. L'Organització Mundial de la Salut (OMS, WHO) ha deixat de fer un monitoratge de casos
atesa la dificultat que això comporta per a molts països en situació d'epidèmia. En els països o
zones on hi ha una epidèmia severa, pel que fa a nombre de persones afectes, es dediquen a estudiar
el comportament clínic de la malaltia, mentre que en els països o zones on hi ha poca
casuística fan un monitoratge per detectar els casos nous. Els patrons epidemiològics de
comportament, pel que fa a incidència, gravetat, risc de contagi i el perfil de
les persones afectes, varia quelcom d'un país a un altre.
Distribució de la malaltia segons l'edat
A diferència de la grip estacional, la grip nova afecta, desproporcionadament, la gent en edats
intermèdies de la vida. Es menys freqüent en la gent gran del que es podria esperar.
Virologia
El motiu pel qual aquesta infecció ha esdevingut una pandèmia rau en que el virus mutant que
la causa es transmet d’home a home. No del porc a l’home com sol succeir habitualment en la
grip porcina. Concretament, la mutació consisteix en una redistribució quàdruple de dues soques de
l'espècie porcina, una soca humana, i una soca de la grip aviària. La major proporció de gens del
nou virus mutant prové del virus de la grip porcina.
Si volguéssim anomenar el virus segons les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut
(OMS) o World Health Organization (WHO), que recomana emprar primer el tipus de virus (A, B, o C),
l'hoste si no és humà, el lloc on es va aïllar i identificar el virus, el número
d'identificació, i l'any de la identificació, separats per barres inclinades, la manera apropiada
d'indentificar aquest virus és:
A/Califòrnia/04/2009. La utilitat d'aquesta denominació es circumscriu a l'àmbit
dels metges i investigadors.
Aquesta pandèmia no és el primer cas de grip porcina que passa a l'home. La grip del 1918-1919
ja ho va ser, per cert que va constituir una pandèmia gravíssima, tan pel que fa a extensió com a
gravetat. Després hi ha hagut casos i brots epidèmics locals. Des de 1958 a 2005 s'ha comunicat
casos als Estats Units, l'antiga Txecoslovàquia, els Països Baixos, Rússia, Suïssa i Hong Kong. La
gravetat d'aquests brots ha variat de l'un a l'altre i sovint hi ha hagut casos de persones que han
patit la infecció sense haver estat exposades als porcs.
Transmissió
La infecció s'encomana per l'emissió de partícules aerosol a l'esternudar o al tossir.
També es transmet pel contacte amb superfícies on s'hi hagin dipositat microgotes d'origen
respiratori. A més de les secrecions respiratòries, altres fluids corporals podrien transmetre la
malaltia, per exemple la deposició diarreica.
Els pacients afectats per la infecció del virus de la grip pandèmica A H1N1 solen
ser contagiosos des del dia abans d'aparèixer els símptomes de la grip fins que desapareix la
febre. No obstant, com que la durada de l'emissió de virus no es prou coneguda, es consideren
contagiosos fins al setè dia, comptant des de l'inici de la malaltia. Els nens, la gent gran i les
persones amb poca immunitat o defenses, probablement, són contagiosos durant un període més llarg.
Al principi es va dir que la grip nova era més contagiosa que la grip estacional, però aquest
concepte no està prou clar.
El període d'incubació no està ben establert, però podria oscil·lar entre un i set dies,
probablement quatre.
Paper del porc
Les cèl·lules del porc tenen receptors per al virus de la grip humana, de les aus i, òbviament,
per a la del porc. El material genètic dels virus de la grip és molt inestable i si un porc esdevé
infectat, al mateix temps, pels virus de la grip humana, de les aus i del porc, pot sorgir un virus
nou, per combinació genètica dels tres tipus de virus, el qual, si té la capacitat d'infectar els
humans i, sobretot, si després pot passar d'un humà a un altre humà, atès que la humanitat no té
defenses front a aquest virus mutant, hi ha el risc d'una transmissió massiva, que salta els
continents, és adir de que es produeixi una pandèmia.
No hi ha risc de contagi per menjar carn de porc.
Manifestacions clíniques
Els símptomes són els típics de la grip clàssica o estacional: febre, mal de cap, tos, mal de
coll, dolor muscular, calfreds i aixafament. En canvi, i a diferència de la grip clàssica
o estacional, en la grip nova pel virus A H1N1, el vòmit i la diarrea són freqüents. Hi ha hagut
casos de pulmonia (pneumònia), insuficiència respiratòria i d'afectació respiratòria greu i aguda
(destret respiratori).
Els infants, la gent gran i les persones amb poca immunitat o defenses poden presentar
manifestacions clíniques diferents.
Els infants solen presentar febre i letargia (son anormal, profund i continuat) i els avis poden
presentar desorientació, caigudes i incontinència urinària o fecal o ambdues. Altrament, les
persones que pateixen una malaltia crònica prèvia poden mostrar més símptomes de la
malatia prèvia, per agudització d'aquesta, que no pas de la grip.
Diagnòstic
No tothom qui presenta un quadre sospitós d'infecció pel virus de la grip nova A H1N1 cal que
sigui sotmès a proves diagnòstiques específiques, especialment si la malaltia és moderada o si
resideix en una àrea on hi ha un brot epidèmic declarat.
La prova diagnòstica s'efectua a pacients que tinguin febre superior a 37,5ºC i que
presentin, des de fa poc, algun dels següents símptomes o signes: secreció nasal, congestió nasal,
mal de coll, tos o gravetat generalitzada.
La prioritat per realitzar la prova diagnòstica ve donada per:
- pacients que requereixin hospitalització
- pacients amb risc de complicacions (tal i com s'exposa en l'apartat corresponent)
El diagnòstic es fa a partir de mostres nasals o de la gola (faringe), extretes amb un raspall
petit amb un mànec llarg (escovilló), es mantenen fredes i es sotmeten a anàlisi immunològic o
molecular (transcriptasa invresa-Polymerase Chain Reaction/PCR).
També es pot fer el diagnòstic per cultiu virològic, però és massa lent i un cultiu negatiu no
exclou la malaltia.
Hi ha els tests ràpids o test antigènic ràpid, que es practica en el mateix tipus de mostra
nasal o de gola obtinguda amb escovilló i que són molt específics, és a dir que és molt difícil que
surtin positius en un pacient que no tingui la malaltia, però poc sensibles, és a dir que pot
sortir fàcilment negatiu i que no obstant el malalt tingui la malaltia. Dit d'una altra manera, si
el test surt positiu gairebé segur que té la malaltia i si surt negatiu no descarta res.
També hi ha proves per detectar anticossos (defenses) en sang contra el virus de la grip, però
resulten poc útils en el moment agut, encarats a l'assistència, és a dir a efectuar un diagnòstic
ràpid i segur per tal d'establir o mantenir un tractament.
Definició de casos clínics
Els conceptes que a continuació s'esmenten poden canviar en el temps atès que es tracta d'una
malaltia nova de la qual cada dia que passa n'aprenem coses noves.
Les següents definicions és basen en el que anuncia El Centers for Disease Control and
Prevention
.
Síndrome gripal. Persona amb símptomes i signes de la grip: febre (temperatura de
37,5 º C o més), amb tos i mal de coll (veure manifestacions clíniques), i absència de cap altra
causa coneguda que no sigui la infecció pel virus de la grip.
Cas confirmat. Persona amb síndrome gripal i confirmació inequívoca diagnòstica
pel laboratori. Inequívoca vol dir que el laboratori ha emprat tècniques moleculars (transcriptasa
inversa a temps real) o cultiu víric i ha demostrat la infecció pel virus de la grip nova A
H1N1.
Cas probable. Persona amb síndrome gripal i amb una anàlisi de laboratori positiu
per al virus de la grip A, però sense evidència inequívoca. Concretament, que el laboratori
demostra per tècnica molecular la infecció pel virus de la grip A, però no demostra que sigui el
tipus H1N1.
Cas sospitós. Persona amb síndrome gripal, de qui no en tenim una anàlisi de
laboratori que confirmi o descarti la infecció, i estigui en una de les tres situacions
següents:
- hospitalitzat per una síndrome gripal, tingui menys de 65 anys i que estigués prèviament
sana
- resident en una àrea on no hi hagi grip nova A H1N1 però hagi viatjat a una àrea on hi hagi
casos confirmats
- hagi estat en contacte amb un cas confirmat durant els darrers set dies
Contactes amb risc de contagi
Els contactes amb risc de contagi, segons el
Centers for Disease Control and Prevention dels Estats Units, són les persones que:
- han tingut cura o han conviscut amb un cas confirmat o probable o sospitós
- han estat en un lloc amb alta probabilitat de contacte amb microgotes d'origen respiratori o
líquids corporals d'un cas confirmat o probable o sospitós
- haver tingut un contacte pròxim (petó, abraçada, compartir els coberts, examen mèdic o
qualsevol altre contacte que suposi exposició a microgotes d'origen respiratori d'un cas confirmat
o probable o sospitós
No són contactes de risc caminar al costat d'un pacient infectat o seure en una sala d'espera on
hi hagi un pacient simptomàtic.
Atenció mèdica als casos amb sospita d'infecció pel virus de la grip nova A H1N1
No cal que tothom de qui hagi una sospita de patir la grip nova cal que sigui vist per un
professional de la salut. Només els pacient amb malaltia severa i els que tenen risc de
complicacions ( veure l'apartat Pacients amb risc de patir complicacions greus per la infecció del
virus de la grip nova A H1N1) han de cercar atenció mèdica.
Tractament
Aquest virus és sensible als fàrmacs
zanamivir (Relenza), que es dona
per via respiratòria, en forma d'inhalació, i a
l'oseltamivir (Tamiflu), que és
dona per via oral. En els llocs on prèviament s'havien notat resistències del virus de la grip a
l'oseltamivir es recomana la combinació oral d'oseltamivir i amantadina, aquest darrer també per
via oral. Aquests tractaments, d'administrar-los, cal fer-ho les primeres 48 hores des de l’inici
dels símptomes.
No tothom de qui hi hagi una confirmació diagnòstica o probabilitat o sospita de que
pateixi aquesta infecció s'ha de tractar. La decisió final pot ser personalitzada pel metge i el
pacient.
És recomanable tractar els pacients ingressats en hospitals i els que tenen un risc greu de
patir complicacions, que són els que a continuació s'esmenten.
Els pacient de risc són:
* Encara que la gent gran se'ls considera un grup de risc, pel que fa a la grip nova i pel que
hem vist, la infecció pel virus de la grip nova A H1N1 no és gaire freqüent en ells, probablement
perquè a l'any 1957 van estar exposats a una epidèmia de grip causada per un virus de la grip amb
una composició antigènica (un antigen és una substància reconeguda com a estranya per
l'organisme, capaç d'induir una resposta de defensa immunitària per reaccionar amb els productes
que la contenen) i van adquirir defenses o immunitat contra aquell virus que, de retruc, i
probablement, els protegeix contra el virus actual.
Quin antivíric?
El
zanamivir (Relenza)
està contraindicat en els pacients amb asma bronquial o malaltia pulmonar obstructiva
crònica, ja que és inhalat i els pot provocar espasme bronquial.
Referent a les
embarassades no hi ha seguretat de que ni el
zanamivir (Relenza) ni
l'oseltamivir (Tamiflu) siguin
innocus per a l'embrió o el fetus, però cal remarcar que mai no s'ha reportat cap cas de
dany embrionari o fetal. Tampoc s'han fet estudis per esbrinar-ho. Altrament, les embarassades
constitueixen un grup de risc de patir complicacions greus per la infecció pel virus de la grip
nova A H1N1. Per tant, tota embarassada amb confirmació, probabilitat o sospita de patir la grip
nova ha de rebre tractament antivíric. És millor que siguin tractades amb
l'oseltamivir (Tamiflu), ja
que el benefici potencial sobre el fetus supera el risc. addicionalment, cal que prenguin
paracetamol ja que la febre alta durant el primer trimestre de l'embaràs pot causar malformacions a
l'embrió, altrament que la febre durant el part pot ocasionar convulsions, encefalopatia (dany de
l'encèfal que comprèn tot el sistema nerviós central inclòs dins del crani) i mort
neonatal.
Nens. Els antivírics no estan estudiats en nens de menys d'1 any d'edat.
L'oseltamivir (Tamiflu), com que
es dona per via oral, és l'únic que s'empra en nens de menys de 7 anys. El
zanamivir (Relenza), com que és
inhalat, s'indica en nens de 7 o més anys d'edat. Algunes administracions han autoritzat l'ús de
l'oseltamivir en nens de menys d'1 any. Les indicacions de tractament antivíric en nens són molt
semblants a les dels adults: nens ingressats en hospitals i nens amb risc de patir complicacions.
La diferència amb els adults és que els nens, pels sol fet de ser infants, ja tenen risc de patir
complicacions, sobretot si tenen menys de 5 anys i encara més els de menys de 2 anys. Els nens que
tenen la grip (o la varicel·la) mai no han de rebre aspirina durant, ja que pot ocasionar una
malaltia greu anomenada síndrome de Reye (dany cerebral difús i del fetge, el ronyó i el cor).
Complicacions
Un 0,3% de casos de grip nova sofreixen complicacions, segons les estimacions actuals. Les
complicacions que més s'ha comunicat són de tipus respiratori: pulmonia (pneumònia), que a vegades
ha cursat amb gravetat accentuada (destret respiratori) i ha requerit respiració
mecànica. La deshidratació també ha sigut causa d'ingrés. Alguns infants han patit convulsions.
La mortalitat és difícil d'estimar ja que varia de país a país i també depèn del percentatge de
casos que són sotmesos a anàlisi diagnòstica definitiva. En general, en els casos lleus no es
practica analítica diagnòstica definitiva.
La major part de casos en que hi ha hagut complicacions o fins i tot la mort han esdevingut
en pacients que tenien un risc elevat de patir-les, però no sempre. Hi ha hagut alguns casos de
molta gravetat, fins i tot mortals, en persones sense risc especial de patir complicacions.
El ventall complet de complicacions de la grip nova A H1N1 és molt semblant al de la grip
estacional:
- Exacerbació d'una malaltia prèvia
- Afectació respiratòria alta: sinusitis, otitis obstrucció aguda de la laringe o de la tràquea
(crup)
- Afectació respiratòria baixa: pulmonia, inflamació dels bronquíols (bronquiolitis) i asma
sever
- Cardíaques: inflamació del miocardi (miocarditis) o del pericardi (pericarditis)
- Neurològiques: afectació difusa de l'encèfal o part del sistema nerviós central continguda en
el crani (encefalopatia), encefalitis (inflamació no supurada de part de l'encèfal),
convulsions febrils i epilèpsia greu
- Xoc tòxic (volum de sang circulant insuficient o distribució anormal del cabal cardíac, que
compromet l'afluència sanguínia als òrgans i teixits corporals)
- Pulmonia i sèpsia (pas de gèrmens a la sang) per bacteris que sobreinfecten els
pacients ja infectats pel virus de la grip
Embarassades
Les embarassades tenen més risc de patir complicacions si contrauen la infecció pel virus de la
grip nova A H1N1, tal i com passa amb la grip estacional. De les embarassades amb la
grip nova s'ha reportat un taxa d'hospitalització superior a la de la població general. Hi ha hagut
casos de mort per pulmonia (pneumònia) i complicacions agudes i greus respiratòries (destret
respiratori), que han requerit respiració mecànica assistida (ventilació respiratòria
mecànica).
Hi ha motius per pensar que amb la grip nova pot passar el mateix que s'ha observat amb la grip
estacional en les embarassades: major risc d'avort i de part prematur.
Mortalitat
Per extrapolació de dades s'ha donat una mortalitat inferior al 0,5%, semblant a la de la grip
estacional i per sota de la mortalitat de la pandèmia de l'any 1918. No obstant, aquestes
estimacions poden canviar a mesura que la pandèmia evolucioni.
A data de 13 d'agost de 2009, hi havia hagut més de 182166 casos, confirmats pel
laboratori i reportats, d'infecció pel virus de la grip nova A H1N1 a tot el món. D'aquests,
1799 han mort. Seria fàcil deduir el percentatge de mortalitat d'aquesta infecció dividint el
nombre de morts pel nombre de casos i multiplicant-ho per cent, però el resultat seria molt
enganyós, ja que no es fa analítica a tots els casos, i els criteris de fer-ho o no fer-ho varien
de país a país i de la situació que viu cada país on hi ha o hi ha hagut casos, epidèmia
generalitzada o brots epidèmics esporàdics.
La mortalitat per la infecció del virus de la grip nova A H1N1 va lligada, bàsicament, a
complicacions respiratòries: pulmonia (pneumònia), complicacions respiratòries greus i agudes
(destret respiratori) i respiració o ventilació respiratòria mecànica. Però també hi ha hagut casos
de mortalitat per insuficiència renal i per fallida multiorgànica (Insuficiència de diversos òrgans
i sistemes).
Tal i com passa en la grip estacional, la mortalitat és més alta en els pacients prèviament
afectes de certes malalties, les embarassades i les persones en les edats extremes de la vida.
Però, en la grip nova, la gent gran no té una mortalitat tan alta com podria esperar-se, fet que
s'atribueix a que poden haver passat la grip de 1957 que va conferir defenses (immunitat) contra el
virus de la grip que circulava llavors, molt semblant, des del punt de vista immunològic
(antigènic), al de la grip nova H1N1 actual. Per tant, aquest sector de la població podria ser que
gaudís d'una certa protecció contra aquesta infecció.
Cal remarcar que hi ha hagut gent que ha mort per aquesta infecció i que no estaven dins de cap
grup de risc.
Prevenció
Prevenció amb medicaments o profilaxi farmacològica
Pel que fa a la prevenció, per ara només es disposa de prevenció amb medicaments o
profilaxi farmacològica, la qual no està demostrat que sigui útil.
En espera de tenir més coneixement, la profilaxi farmacològica, amb els medicaments
zanamivir (Relenza) o
oseltamivir (Tamiflu),
La prevenció farmacològica abans de que hi hagi un contacte amb possibilitat de contagi
(profilaxi preexposició) només està indicada en certes situacions, bàsicament en la gent que per
raons de treball tenen més risc de contagi: personal sanitari, primers dispensadors d'atenció.
Si aquesta persona té, a més, un risc especial d'aquirir la malaltia, ha de canviar, temporalment,
d'ocupació.
Quin fàrmac per a la prevenció. Els antivírics esmentats fins ara:
oseltamivir (Tamiflu) o
zanamivir (Relenza).
Prevenció farmacològica o profilaxi farmacològica, en els adults. Els adults
amb risc especial de patir complicacions (veure apartat dels pacients de risc) i que hagin
tingut contacte amb un cas o confirmat o probable o sospitós. També per al personal sanitari
que no hagi emprat mesures protectores, com ara mascareta i guants, mentre hagin atès un cas
confirmat o probable o sospitós. D'aquest tipus de prevenció després d'una situació de
possible contagi en diem
profilaxi postexposició. La prevenció farmacològica abans de que hi hagi un contacte amb
possibilitat de contagi (profilaxi preexposició) només està indicada en certes situacions, bàsicament en la gent
que per raons de treball tenen més risc de contagi: personal sanitari i els primers a
proporcionar atenció als malalts. Si aquesta persona té, a més, un risc especial d'aquirir la
malaltia, ha de canviar, temporalment, d'ocupació.
Prevenció farmacològica o profilaxi farmacològica, durant l'embaràs. Està
indicada en embarassades que hagin tingut un contacte amb un cas confirmat, probable o sospitós. La
prevenció, algunes autoritats en la matèria suggereixen fer-la a les embarassades que estan en el
segon i tercer trimestre.
El medicament d'elecció, probablement, és el
zanamivir (Relenza).
L'oseltamivir (Tamiflu) estaria
reservat per a les embarassades que pateixin asma. En canvi, en el tractament de l'embarassada
infectada pel virus de la grip nova A H1N1, com expliquem en el capítol de tractament, la indicació
inclou tot l'embaràs i el fàrmac d'elecció és l'oseltamivir (Tamiflu).
Ja hem diem en l'apartat de tractament que aquests fàrmacs no s'ha provat que siguin
innocus per a l'embrió o el fetus, però tampoc s'ha demostrat que ho siguin i, com que les
embarassades constitueixen un grup de risc per a aquesta malaltia, es prescriuen.
Prevenció farmacològica o profilaxi farmacològica, en els centres de llarga estada,
residències per a la gent gran, centres sociosanitaris. Per ara no ha sigut un problema,
però ho pot ser perfectament. Si es donés el cas d'un brot epidèmic dins d'un d'aquests centres
caldria donar els antivírics
oseltamivir (Tamiflu) o zanamivir
(Relenza) a tots els ingressats, fins que hagués passat un mínim de dues setmanes des de
l'inici de la malaltia de l'últim pacient que l'hagués adquirit.
Prevenció farmacològica o profilaxi farmacològica, en els nens. Algunes
administracions, com la
US Food and
Drug Administration, han donat una autorització d'urgència als clínics per tal de que utilitzin
els antivírics
oseltamivir (Tamiflu) i zanamivir
(Relenza) en els nens en edats que fins ara no estaven admeses. Els nens a qui estaria indicada
aquest prevenció (profilaxi farmacològica) són els que tenen un risc especial com, els nens de
menys de 5 anys (veure apartat dels pacients de risc), i haguessin tingut un contacte de risc amb
un cas confirmat o probable o sospitós d'infecció pel virus de la grip nova A H1N1. Referent a si
emprar oseltamivir o zanamivir, veure tot el que diem en el capítol de tractament en els nens.
Durada de la prevenció o profilaxi farmacològica. Deu dies comptant des de
l'últim contacte de risc pel que fa a la profilaxi postexposició i mentre duri la exposició de risc
addicionant-hi deu dies més en la profilaxi preexposició. En el cas de la profilaxi
postexposició, s'ha de fer si el contacte de risc s'ha esdevingut mentre el malat que contagia la
malaltia està en període contagiós, això és: des del dia abans de presentar símptomes de la
infecció pel virus de la grip A H1N1 fins als setè dia comptant des de l'inici dels símptomes.
(veure l'apartat contactes amb risc de contagi).
Vacuna
Vacunació a
Catalunya. A Catalunya s'administren tres vacunes per als adults, F
ocetria® A(H1N1),
Pandemrix® i
Panenza®
A(H1N1). Les dues primeres
Focetria® A(H1N1) i
Pandemrix® porten
adjuvants i la tercera.
Panenza®
A(H1N1) no en porta., La
Focetria® A(H1N1)
per les persones d'edat compresa entre sis mesos i 17 anys i els adults d'edat
compresa entre 18 i 60 anys. La
Pandemrix® als
adults de més de 60 anys. La
Panenza®
A(H1N1) s'administra a les embarassades. Totes en una sola dosi, exceptuant els nens de menys
de dos anys grup en el qual encara no s'ha decidit si se'n donara una o dues dosis.
En general, la normativa no difereix de la del
Ministeri de Sanitat i Política Social
de l'estat espanyol però quelcom del que recomanen les institucions internacionals. Les
deferències més causades són: que els nens sans no són considerats un grup de risc i en si cal
donar una dosi o dues dosis de la vacuna.
La Comissió Europea, ha autoritzat les següents vacunes contra la infecció pel virus de la
grip nova A H1N1:
Focetria®,
Pandemrix®,
Celvapan®. Veure
els comunicats de
l'European Public
Assessment Reports o EPARs, de
l'Agència Europea del Medicament o
EMEA (European Medicines Agency).
Hi ha dos tipus de vacuna:
amb virus inactius i amb virus vius atenuats. Interessen les de virus
inactius, ja que les de virus vius, normalment administrades per via intranasal, estan
contraindicades precisament en els grups de pacient que més necessiten estar vacunats contra la
grip nova: les embarassades, les persones amb asma o amb altres malalties respiratòries; els nens
de menys de 24 mesos, els nenes i adolescents que prenen aspirina a llarg termini; pacients amb
malalties cròniques com la diabetis, del fetge (hepàtiques), la insuficiència renal crònica,
malalties de la sang; pacients amb poca immunitat, com els que prenen cortisona, els receptors d'un
òrgan trasplantat, els afectes de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) o
afectes de la síndromes de la immunodeficiència adquirida (SIDA), sobretot, aquest darrers si tenen
poques defenses, és a dir pos limfòcits CD4 o una carrega vírica en sang elevada. Altrament, les
persones que reben la vacuna amb virus vius han d'evitar el contacte amb els pacients amb
immunosupressió greu, com a mínim els set dies següents a la vacunació.
De les vacunes amb virus inactius, n'hi de dos tipus, les
compostes exclusivament d'antigen víric, sense coadjuvants, (l'antigen és
absolutament inactiu com a virus, no té capacitat de reproduir-se, però manté tota la capacitat de
produir una resposta immunològica protectora en el receptor de la vacuna,) i
les que porten poc antigen i coadjuvant. Aquestes porten menys quantitat d'antigen
i els coadjuvants n'augmenten la potència, la qual podria quedar reduïda precisament per portar
menys antigen. És una manera de fabricar més vacunes amb menys quantitat d'antigen, del
qual n'hi ha certa escassetat. Als Estats Units només es vacunarà amb vacunes compostes
únicament d'antigen, és a dir, sense coadjuvants. Hi ha polèmica en d'altres països que
han acceptat les dues formulacions, atès que les vacunes amb coadjuvants podrien no estar prou
estudiades ni en les embarassades ni en els infants de menys de tres anys. Estic cercant la
informació pel que fa a casa nostra i no la trobo, però es pot intuir que normalment s'aplicarà la
vacuna amb coadjuvants excepte a les embarassades i als nens, grups en els quals la vacuna amb
coadjuvants està menys provada.
Les tres vacunes autoritzades per la Comissió Europea,
Focetria®,
Pandemrix®,
Celvapan®, són de
virus inactius. De les dues primeres,
Focetria®,
Pandemrix®, especifiquen
que duen coadjuvants, mentre que de la tercera
Celvapan®, se'n
pot deduir que està composta només d'antigen sense coadjuvants. El departament de Salut,en el seu
comunicat emès pel
CedimCat Centre
d'Informació de Medicaments de Catalunya, indica les tres vacunes s'administren en dues dosis,
separant les administracions com a mínim tres setmanes.
La vacuna
Panenza®
A(H1N1) no en porta, tal coma ja hem dit i és la que es dona a les embarassades a Catalunya.
L'altre element de discussió és la presència de preservants, concretament el
tioemrsal, un compost que
conté mercuri que s'utilitza per conservar medicines i en vacunes, s'utilitza en les
presentacions multidosi, ja que ajuda a evitar la contaminació per bacteris o fongs. El mercuri que
conté el tiomersal no s'acumula a l'organisme i no és tòxic. Pel que he deduït, les tres vacunes
que s'empren a Catalunya en contenen.
La institució nord-americana
Centers for Disease Control and
Prevention és la que va distribuir estocs de virus de la grip nova A H1N1 a
fabricants de vacunes el maig de 2009.
En principi es va dir que era possible que els receptors de la vacuna poguessin necessitar dues
administracions, especialment els infants d'edat compresa entre sis mesos i 10 anys. De
necessitar-ne dues no s'hagués hagut de mantenir en reserva la segona dosi, ja que és
plausible que la disponibilitat anés en augment durant la campanya. Primer hauria
calgut vacunar les persones amb prioritat màxima. A mesura que hi hagués hagut més
vacuna s'hauria hagut generalitzar-ne l'ús.
La vacuna de la grip estacional es prepara per separat de la vacuna contra la grip nova A H1N1.
La primera, contra la grip estacional, no conté antígens del virus de la grip nova i, per
tant, no protegeix contra aquesta segona. Am tot, cal esmentar que darrerament s'ha apuntat la
possibilitat de que sí que pugui conferir certa protecció contra la grip nova, però aquesta
possibilitat no passa de ser especulativa i no s´hi pot comptar. En principi, la vacuna de la grip
clàssica se sol compondre a partir de virus inactius i no té cap restricció. N'hi ha de
composta per virus vius atenuats, per via nasal, amb les mateixes restriccions que abans hem
esmentat.
Al principi, les fonts d'informació no van aclarir prou bé si la de la vacuna de
la grip nova seria de virus vius atenuats o de virus inactius. Sembla que se
n'ha preparat de les dues formes però a Europa s'ha triat, possiblement a partir
d'assaigs clínics, les de virus inactius. Si s'hagués aplicat, en alguns casos, la de virus
atenuats, a més de tenir present totes les contraindicacions que hem comentat, han de passar 21
dies entre l'administració de la vacuna contra la grip estacional, sigui la que sigui, i
contra la grip nova amb virus vius. La vacuna contra la grip estacional i la nova, ambdues
compostes per virus inactius, es poden donar simultàniament, al mateix moment, però injectades
en llocs anatòmics diferents. Les persones que tenen indicada la vacuna antipneumocòccica (de la
pulmonia o pneumònia pel bacteri pneumococ), o més ben dit, que no l'hagin rebut, atès que les
indicacions de la vacuna antipneumocòccica són pràcticament les mateixes que les de la vacuna
de la grip estacional i les de la nova, la poden rebre el mateix dia que una de les altres, també a
llocs anatòmics diferents. Recordi's que la vacuna antipneumocòccica s'administra cada cinc anys i
a partir dels 65 anys es considera que amb un sol cop a la vida n'hi ha prou, a diferència de les
vacunes de la grip que són d'administració anual.
Per últim, cal estar preparats per a informacions contradictòries. Això s'explica per les
proporcions que està agafant aquesta epidèmia i la disponibilitat de vacunes, la qual pot
diferir entre països, fet que obliga a efectuar constants adaptacions i consideracions.
Segons "
The Strategic Advisory
Group of Experts (SAGE) on Immunization", grup que assessora
l'Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO)
quant a vacunes,
a data de 30
d'octubre de 2009, recomana vacunar les embarassades amb la vacuna de que disposi cada país, ja
sigui de virus vius atenuats o de virus inactius amb o sense coadjuvants, atès el risc que
corre aquest col·lectiu si pateix la infecció pel virus de la grip nova A H1N1. Aquest mateix
grup,
SAGE, admet la
vacunació simultània contra la grip estacional i contra la grip nova A H1N1 encara que una de
les vacunes estigui composta de virus vius atenuats. El que no admet és la vacunació
simultània amb dues vacunes de virus vius atenuats. A més, reconeix que els infants d'edat compresa
entre sis mesos i 10 anys necessiten dues dosis de vacuna contra la grip nova A H1N1, però, si un
país té escassetat de vacunes, de moment ha d'administrar la primera dosi a tothom i la segona ja
la donarà quan disposi de més estoc. També emet una opinió favorable sobre la seguretat de la
vacuna contra la grip nova A H1N1, tot i que indica que cal esperar més abans d'afirmar amb
rotunditat que és igual de segura que la de la grip estacional. Finalment, dona directrius de com
serà la vacuna contra la grip per a l'hemisferi sud, el proper hivern austral.
Qui ha de rebre la vacuna contra la grip nova A H1N1?
En general, podríem dir que de forma genèrica o internacional o mundial (Organització
Mundial de la Salut o OMS o WHO) les indicacions són per a les següents persones:
- embarassades
- gent de casa i els curadors d'infants de menys de 6 mesos, com pels pares, germans i
mainaderes
- personal sanitari
- d'edat compresa entre 6 mesos i 24 anys d'edat
- amb risc de patir complicacions greus amb edat compresa entre 25 i 65 anys d'edat
- d'edat de 65 o més anys.
Si hi ha restriccions per poca disponibilitat, les prioritats són les següents:
- embarassades
- gent de casa i curadors d'infants de menys de 6 mesos
- personal sanitari amb contacte directe amb pacients o amb material infectat de pacients
- infants de sis mesos a quatre anys d'edat
- nens i adolescents d'edat compresa entre 5 i 18 anys amb risc especial de patir complicacions
greus
Un cop vacunats aquests col·lectius la vacunació s'ha de fer extensiva a la resta de
grups abans esmentats.
Seguretat de la vacuna
Com que no hi haurà hagut prou temps per avaluar la seguretat de la vacuna contra la nova grip A
H1N1, doncs, és un tema important.
Actualment la vacuna contra la grip estacional és considerada molt segura. Hi
ha hagut dubtes, novament ens referim a la vacuna contra la grip estacional, no a la nova, de si
pot ocasionar una malaltia o síndrome anomenada de Barré-Guillain o poliradiculoneuropatia
desmielinitzant inflamatòria aguda (instauració sobtada d'alteracions de la sensibilitat i de
debilitat muscular a les cames, que ascendeix als braços i, a vegades, afecta dels
músculs respiratoris), que té tractament, arran d'una campanya de vacunació als Estats Units,
any 1976, en que 45 milions de persones van rebre una vacuna antigripal contra la grip
porcina i es van presentar casos de malaltia o síndrome de Barré-Guillain . En
principi, es va establir que si hi havia una relació entre ambdues coses, el risc era d'un cas
de malaltia de Barré-Guillain per cada de 409000 a 970000 vacunats. Després mai s'ha pogut
aclarir si hi ha relació o no entre aquesta malaltia i la vacuna de la grip estacional, però hi ha
evidència de que el risc és o molt baix o nul. La vacuna de la nova grip sortirà sense una
casuística suficient per poder descartar o confirmar si té riscs. D'altra banda, cal també tenir en
compte que el mètode de preparació és el mateix que el de la grip estacional, la qual podem assumir
que és segura.
Existència prèvia personal de defenses o immunitat o anticossos contra el virus de la grip
nova A H1N1
La gent d'edat de 60 anys o més, amb força probabilitat, ha passat infeccions pel
virus de la grip amb composició antigènica semblant a la de la grip nova. S'estima que un 30%
d'aquesta població té defenses o immunitat o anticossos contra la nova grip, amb una concentració
notable. El percentatge per a la gent d'edat compresa entre 18 i 64 anys és del 9% i el de la gent
d'entre 18 i 40 anys és d'un 6%. En principi, sobre aquestes persones, les que tenen una
concentració notable de defenses, hi ha raons per pensar que el seu risc de contraure la malaltia
és del 50%, és a dir la meitat, del de les persones que no tenen aquestes defenses. Però estem en
un terreny especulatiu, no apte per treure'n conclusions que permetin establir normes
d'actuació mèdica.
A
Catalunya s'ha començat a perfilar qui haurà de rebre la vacuna: les embarassades, les persones
a partir de sis mesos d'edat amb malalties cròniques, els professionals de la sanitat, el personal
de serveis essencials (bombers, protecció civil i cossos i forces de seguretat). També es
va acordar avançar la campanya de vacunació de la grip clàssica o estacional al 15 de
setembre.
Control de la infecció i mesures de distanciament social
El control de la infecció i les mesures de distanciament ajuden a acotar la transmissió de
la malaltia. Les dues mesures bàsiques són molt simples: higiene de la tos i de l'esternudar, amb
mascareta si és possible, i rentat de mans amb aigua i sabó. A partir d'aquí l'actuació es
pot incrementar, complicar, introduir l'aïllament, i més, però cal ser realista i veure
quines disponibilitats té la sanitat, el pacient, els familiars i altres contactes
d'implementar-les. Insisteixo, les mesures bàsiques són
higiene de la tos i de l'esternudar, i el rentat de les mans.
Control de la infecció
Consisteix en la ràpida identificació dels casos i aplicar-los de forma
immediata mesures destinades a evitar que contagiïn altres persones. Prevenir, també de forma
immediata, que el personal sanitari no es contagiï i, per tant, que no transmeti la malaltia a
altres persones. Fer un seguiment molt acurat del personal sanitari de cara a detectar de seguida
si presenta la grip nova. Evitar que les visites que rebi el pacient es
contagiïn.
A qui cal practicar el control de la infecció?
El control de la infecció s'hauria d'aplicar a tothom qui visqui en una zona epidèmica de la
nova grip A H1N1, o hagi estat en contacte amb un cas confirmat o probable o sospitós, o que vingui
d'una zona endèmica, i que presenti febre de 37,5 º C o més, i l'aparició recent
d'almenys un dels símptomes següents: secreció nasal (rinorrea), congestió nasal, mal de gola o
tos.
Els centres de salut
Haurien de tenir mecanismes de cribratge per distingir ràpidament quins pacients poden estar
afectes de la grip nova A H1N1, aplicar-los de seguida les mesures d'higiene de la tos i dels
esternuts: mascaretes; efectuar la visita amb el personal sanitari protegit: mascareta, protecció
ocular i guants; realitzar-los les proves diagnòstiques i aïllar-los en habitacions individuals,
millor si aquestes disposen de mecanismes de pressió negativa i ventilació a l'exterior o
ventilació interna reciclada amb filtratge. El ritme de recanvi de l'aire de l'habitació hauria de
ser de 6 a 12 vegades per hora. Les proteccions respiratòries per portar posades són les mascaretes
facials, com les emprades en la cirurgia, i els respiradors N95.
Control del personal sanitari
Si el treballador de la salut que atén pacients presenta símptomes d'una malaltia respiratòria
aguda no ha d'anar a treballar, i si està treballant ho ha de deixar i comunicar-ho al seu cap. Els
centres de salut tenen protocols d'actuació. En general, si la institució sani està ubicada en
una zona on hi ha epidèmia de la grip nova A H1N1 o si el treballador de la salut ha estat en
contacte amb un cas confirmat, probable o sospitós, ha de deixar d'acudir al centre durant set dies
o fins a la resolució completa del quadre, si aquest dura més de set dies. Si el centre de salut
està ubicat en una zona on no hi ha la infecció, generalment, si als dos dies el treballador de la
salut no presenta un quadre gripal clar ja pot tornar a treballar.
Visites
Les visites s'han de restringir a les mínimes necessàries per tal de garantir la qualitat de
vida del pacient. Se'ls ha de preguntar si tenen símptomes respiratoris i febre, se'ls ha de
proporcionar una bata o cobertura llarga i àmplia, mascareta o respirador N95, guants,
protecció ocular, instruir-les per tal de com els han d'utilitzar, indicar-los que evitin tocar les
superfícies i que deambulin el mínim imprescindible pel centre sanitari.
Mesures de distanciament social
Van destinades a aïllar els casos afectes i a prevenir que les persones amb risc augmentat
no acudeixin a zones on es poden infectar.
Mascaretes facials i respiradors
Els
respiradors
N95 filtren el 95% del les partícules, són molt adaptables, cal emprar-los ben subjectes i
requereixen un aprenentatge de com s'han de posar i emprar. Els respiradors N95 no són
útils ni per als nens ni per als barbuts. En aquests casos es pot utilitzar una mascareta
quirúrgica. Tot i que no hi ha una demostració fefaent de que l'ús de mascaretes i respiradors
confereixi una gran protecció, tampoc n'hi del contrari i és raonable usar-los.
Qui no ha i qui ha de portar mascareta o respirador (N95)?
No n'han de portar la gent que no té un risc especial de patir complicacions greus per la
infecció del virus de la grip nova A H1N1, fins i tot si ha una epidèmia a la zona on resideixen,
durant les situacions quotidianes que no suposen un contacte amb persones infectades.
Les persones amb risc augmentat de patir complicacions que no puguin evitar les zones amb
risc de contagi, fins i tot aglomeracions, n'han de portar.
Pel que fa al personal sanitari que atén els casos confirmats o probables o possibles i els
pacients afectes, n'han de portar, tal i com ja s'ha explicat.
Les persones afectes de malalties que no poden suportar l'augment del treball respiratori que
suposa l'ús d'un respirador amb filtre han d'emprar mascaretes facials tipus quirúrgic o
respiradors amb sistemes valvulars que faciliten l'acte de la respiració.
A la feina, excloent els centres de salut
No cal que la gent vagi al treball -ens referim al treball que no sigui en centres de
salut- ni amb mascaretes ni amb respiradors. Però hi ha algunes mesures de prudència que sí
que cal tenir presents:
- Els treballadors haurien de mantenir una distància d'1,8 m de les persones amb síndrome
gripal
- Les interaccions i interlocucions amb persones amb síndrome gripal han de ser breus
- A la persona afecta de síndrome gripal se l'hi ha de demanar higiene al tossir i a
l'esternudar: tapar-se amb la mà o que es posi mascareta o respirador N95
- Els treballadors amb risc de patir complicacions greus han d'evitar el contacte amb els
treballadors amb risc elevat de patir complicacions
- Els treballadors que no poden evitar el contacte amb persones afectes de síndrome gripal
haurien de portar mascareta o respirador N95
Aïllament a casa
L'autoaïllament a casa està indicat en totes les persones que presenten una síndrome gripal
(febre, tos, mal de coll, com s'ha explicat bans), fins que faci 24 h que estan exempts de
símptomes -sense prendre antitèrmics. Si la persona afecta treballa en un centre sanitari o en
una institució on atén persones de risc, coma ara una llar d'infants o guarderia, ha de mantenir un
període d'aïllament més prolongat, fins a la desaparició completa de tots els símptomes. El pacient
hauria d'estar en una habitació amb la porta tancada i, a poder ser, hauria de tenir un bany per a
ell sol que cal desinfectar un cop al dia. El malalt ha de portar un respirador N95 o una
màscara facial. S'hauria de designar un sol familiar perquè en tingui cura. El curador, el malalt i
tota la família s'han de rentar les mans amb aigua i sabó molt sovint. El curador no cal que porti
respirador N95 o mascareta facial, excepte si ha de donar tractament respiratori, com ara
inhaladors o nebulitzadors. També n'ha de portar si és una persona amb risc de patir complicacions
greus en cas de que s'infectés (veure pacients amb risc de patir complicacions greus per la
infecció del virus de la grip nova A H1N1).
Si el pacient es veu obligat a anar a la comunitat, per exemple, per anar al metge, ha de trucar
explicant que presenta una síndrome gripal, per tal de que al centre de salut estiguin preparats, i
ha de portar el respirador N95 o mascareta facial. Si el pacient està greu ha d'anar directament i
ràpidament a Urgències sense cap dilació.
Embarassades
Part i postpart
Les parteres amb una infecció pel virus de la grip nova A H1N1, confirmada o probable
o sospitosa han de ser sotmeses a les següents actuacions:
- Iniciar el tractament farmacològic, tal i com s'ha explicat, tan aviat com sigui possible
- Aïllar la partera amb grip nova de les que no la tinguin
- Posar una mascareta facial a la partera, durant el part, sempre que ho toleri
- La mare ha d'evitar el contacte amb el seu nadó fins que faci 48 h que estigui prenent la
medicació antivírica, la febre hagi desaparegut i pugi controlar la tos i els esternuts. Durant
aquest període del recent nascut n'ha de tenir cura una altra persona que estigui sana.
- Cal que la mare espremi la seva llet per tal de que sigui donada al nadó pel curador sa.
- Així que la mare tingui el nadó cal que porti el respirador N95 o una mascareta facial, una
bata neta que l'embolqui, que extremi la higiene de la tos i de l'esternudar, fins i tot emprant
mascareta facial o respirador N95
- Aquestes mesures s'han de mantenir durant set dies a comptar des de l'inici dels
símptomes o fins al cap de 24 h d'haver cedit totalment la malaltia
El nadó s'ha de considerar com a potencialment infectat si el part s'ha esdevingut entre els dos
dies previs als símptomes de la mare i els set dies comptats des del primer dia que la mare va
tenir símptomes.
Alletament matern
La lactància materna per part d'una mare afecta de la grip nova passa defenses (anticossos)
contra el virus de la grip nova A H1N1 al lactant. Per aquest motiu, com també hem dit en
l'apartat del part i postpart, la mare afecta de malaltia o amb probabilitat o sospita de
malaltia o afecta de síndrome gripal s'ha d'esprémer la llet, posar-la en una
botella i un familiar sa ha d'alimentar el fill amb aquesta llet mitjançant un biberó. Si això
no és possible, la mare s'ha de posar o un respirador N95 o una mascareta facial o una tela que
cobreixi la boca i el nas mentre dona el pit al seu fill. La higiene estricta pel que fa a la tos,
l'esternudar i el rentat de mans amb aigua i sabó, és imprescindible.
No hi ha evidència de que la malaltia es pugui encomanar de mare a fill per la lactància
materna. Altrament, el tractament farmacològic de la mare contra la grip nova no és una
contraindicació per a la lactància materna.
Viatgers i la grip nova A H1N1
La gent que torni d'un país afectat de la infecció pel virus de la grip nova o grip A H1N1,
ha de vigilar durant els dies següents si presenta febre, tos, o dificultat respiratòria. De ser
així, ho ha de comunicar al seu Metge de Família o telefonar a
Sanitat Respon
, 902 111 444. Es recorda a les persones que hagin tornat d'un país, o de zones amb presència
d'aquest tipus de grip, en els darrers 10 dies, i que no presentin cap quadre respiratori febril,
no han de fer res especial.
L'Organització
Mundial de la Salut, OMS, no proposa cap restricció per viatjar arreu. Tothom que tinguin
previst anar a un país o zona amb infecció pel virus A H1N1, se li recomana seguir les precaucions
d’higiene habituals, com el
rentat
de mans, utilització de mocadors de paper d’un sol ús i ventilació d’espais tancats. La resta
de la població general no ha de prendre cap precaució específica. El
Centers for
Disease Control and Prevention i l'
OMS donen informació precisa per
als viatgers en relació al grip nova A H1N1.