El colesterol, colesterol bo, dolent, total, i triglicèrids
- Baixar el colesterol comporta una disminució del risc de sofrir un atac de cor.
- Les persones que ja han sofert un malaltia cardiovascular com ara un atac de cor o un atac de
feridura per falta de circulació cerebral o que no els arriba bé la sang a les cames es beneficien
de millorar els seus nivells de colesterol. Això correspon al que hem denominat prevenció
secundària.
- Les persones que no han patit mai un problema cardiovascular es beneficien -prevenció
primària- més o menys de disminuir el colesterol segons l’edat que tenen, si són dones o homes, la
pressió arterial que tenen, si fumen o no o si tenen diabetis o no.
- Hi ha diferents formes de
calcular el risc de sofrir un atac de cor en funció de l’edat, el colesterol, la pressió
arterial, el sexe, el tabac i si hi ha o no hi ha diabetis o si hi ha o no hi ha antecedents
familiars de malalties cardiovasculars. Una calculador del risc coronari a 10 anys, en funció
de l’edat, el sexe, el colesterol total i el colesterol bo, el tabac, i la pressió arterial, en
adults a partir dels 20 anys d’edat, però que no té ne compte ni els antecedents coronaris ni la
diabetis, disponible a la xarxa informàtica Internet el pot trobar
clicant aquí.
(Tendeix a subestimar el risc en els homes de menys 45 anys i en les dones de menys 65 d’edat, en
anglès, els valors de colesterol s’han d’introduir en unitats mètriques, mg/dl. Si només es
disposen en unitats SI, cal dividir els valors de colesterol total per 0,03 i les de les d’H
DL-colesterol per 0,026)
- Estimació del risc de per vida. Estima el risc acumulat absolut de que una persona pateixi una
malaltia abans de morir. S’estan desenvolupant calculadors d’aquest tipus per a la malaltia
coronària. En principi, en relació a la malaltia coronària es desitjable que sigui inferior a un
40%
Si el resultat dels càlculs ens indica que hi ha un risc de més del 10% de sofrir un atac de
cor en els propers 10 anys, cal millorar el colesterol o la pressió arterial. Els que fumen sempre
ho han de deixar, tinguin el colesterol o la pressió arterial que tinguin. Si el resultat és d’un
risc superior al 20% a 10 anys, el tractament farmacològic de les alteracions del colesterol o de
la pressió arterial és altament aconsellable.
A la consulta del Dr. Jaume Monmany se li pot calcular aquest risc i decidir si cal o no
canviar d’hàbits de vida, tractar el colesterol o controlar millor la pressió arterial o, en el
supòsit de que sigui fumadora/or, el benefici que obtindria si deixés de fumar. També pot rebre
aquesta informació per consulta electrònica a través d’aquesta pàgina web. Ha d’emplenar un
qüestionari electrònic. Cal que disposi de les següents dades: el colesterol, triglicèrids,
colesterol HDL, colesterol LDL i la pressió arterial, màxima i mínima. Aquesta ha d’haver estat
presa recentment i en bones condicions: estant en repòs, asseguda o assegut, des de cinc minuts
abans, i amb un aparell fiable.
A més del càlcul matemàtic del risc coronari, també cal la interpretació mèdica dels
resultats. Per exemple, si hi ha antecedents familiars, en familiars de primer grau joves, de
malaltia coronària o, si el pacient ja n’ha tingut abans, el resultat que dona el càlcul està
infravalorat, o si hi hagués consum de substàncies il·lícites, com la cocaïna. En pacients joves el
valor predictiu del càlcul matemàtic del risc coronari és menys acurat. A la consulta del Dr. Jaume
Monmany aquestes dades és tenen en compte.
Colesterol bo, dolent, total, i triglicèrids
- El
colesterol i els
triglicèrids són greixos
(lípids)
que circulen a la sang transportats per unes proteïnes en forma de micropaquets, amb
aspecte de microglobus, denominades lipoproteïnes.
Els lípids es dipositen a les parets de les grans i mitjanes artèries fet que comporta
l’arteriosclerosi
(arteriosclerosi vol dir artèries rígides, sense elasticitat) i malalties
cardiovasculars, sovint gravíssimes o mortals.
- Les lipoproteïnes es poden classificar i separar segons la seva densitat.
- Les més denses de totes, en anglès
“
High Density Lipoproteins” (HDL) està demostrat que son protectores. Simplificant les coses, podem dir que
treuen el colesterol de la paret de les artèries i el porten al fetge on és eliminat. L’
HDL-colesterol és el que, per entendre’ns, podem denominar com
colesterol bo
- Les mitjanament denses o menys denses que les anteriors, en anglès
“
Low Density Lipoproteins”, (LDL) són nocives pel que fa a l’arteriosclerosi. Quan més alta és la seva
concentració a la sang, més elevat és el risc de sofrir un atac de cor. L’
LDL-colesterol el podem denominar com
colesterol dolent
- Les de més baixa densitat de totes, en anglès
“
Very Low Density Lipoproteins” (VLDL), tenen menys transcendència mèdica que les anteriors. Sol haver-hi un
paral·lelisme entre el valor dels triglicèrids i el de les VLDL. Altrament, quan hi ha
una alta concentració de
VLDL-colesterol o de
triglicèrids hi sol haver, al mateix temps,
una baixa concentració d’
HDL-colesterol i el risc de sofrir un atac de cor és elevat
-
Colesterol total. És tot el colesterol: el bo (HDL-colesterol), el dolent
(LDL-colesterol) i el VLDL-colesterol. És el més conegut i l’únic que es mirava fins als anys
vuitanta.
Colesterol total = HDL-colesterol+LDL-colesterol+VLDL-colesterol.
Actualment, se segueix mesurant el colesterol total, però la informació és més útil si s’a
companya dels triglicèrids, colesterol bo (HDL) i el dolent (LDL). El dolent o LDL és pot calcular
sabent el colesterol total, el bo o HDL i els triglicèrids.
Existeixen valors normals de colesterol i dels lípids en general?
No existeix un interval normal de colesterol. Un mateix valor pot no suposar cap
risc en un pacient i un risc molt elevat en un altre
, depenent de l’edat, el sexe, la pressió arterial, si fuma o no fuma, si té o no té
diabetis, si té familiars propers amb antecedents d’infart de miocardi o angina de pit en edats
precoces o si ja ha tingut un infart de miocardi.
Malgrat les limitacions esmentades i amb les reserves corresponents donarem uns valors.
Cal tenir present que els valors dels lípids s’expressen normalment en dos tipus d’unitats: en
mg/100 ml o en Unitats SI. El símbol > significa superior a i el < inferior a
|
Valors dels lípids expressats en mg/100 ml
|
|
|
Desitjable
|
Entremig
|
Advers
|
|
|
|
|
|
|
Colesterol total
|
< 200
|
200-240
|
> 240
|
|
|
|
|
|
|
Triglicèrids
|
< 100
|
100-165
|
>165
|
|
|
|
|
|
|
HDL-colesterol
(És protector, com més alt millor)
|
> 55 dones
> 45 homes
|
50-55 dones
40-45 homes
|
< 50 dones
< 40 homes
|
|
|
|
|
|
|
LDL-colesterol
|
< 100
|
100-130
|
> 130
|
|
|
|
|
|
|
VLDL-colesterol
|
< 25
|
-
|
-
|
|
|
|
|
|
|
Aquests valors són simplement una orientació, cal avaluar-los conjuntament amb l’edat, el
sexe, la pressió arterial, si hi ha tabac o no, si hi ha diabetis o no, si hi hagut malaltia
coronària prèvia o no, i si hi ha hagut familiars de primer grau que abans dels 55 anys en els
familiars homes o de 65 anys en les familiars dones hagin sofert un atac de cor. Si hi ha hagut
antecedents personals de malaltia coronària el valor òptim d’LDL-colesterol és < 70 mg/dl
|
|
|
|
|
Valors dels lípids expressats en unitats SI, mmol/l
|
|
|
Desitjable
|
Entremig
|
Advers
|
|
|
|
|
|
Colesterol total
|
< 5,2
|
5,2-6,1
|
> 6,1
|
|
|
|
|
|
Triglicèrids
|
< 1,15
|
1,15-1,90
|
> 1,90
|
|
|
|
|
|
HDL-colesterol
(És protector, com més alt millor)
|
> 1,43 dones
> 1,17 homes
|
1,43-1,30 dones
1,04-1,17 homes
|
< 1,30 dones
< 1,04 homes
|
|
|
|
|
|
LDL-colesterol
|
< 2,6
|
2,6-3,37
|
> 3,37
|
|
|
|
|
|
VLDL-colesterol
|
< 0,65
|
-
|
-
|
|
|
|
|
|
Aquests valors són simplement una orientació, cal avaluar-los conjuntament amb l’edat, el
sexe, la pressió arterial, si hi ha tabac o no, si hi ha diabetis o no, si hi hagut malaltia
coronària prèvia o no, i si hi ha hagut familiars de primer grau que abans dels 55 anys en els
familiars homes o de 65 anys en les familiars dones hagin sofert un atac de cor. Si hi ha hagut
antecedents personals de malaltia coronària el valor òptim d’LDL-colesterol és < 1,82
mmol/l
|
|
|
Disminuir el colesterol és útil
Tan les persones que no han patit mai cap atac de cor com les que ja l’han sofert es
beneficien de disminuir el colesterol dolent (LDL-colesterol) o augmentar el colesterol bo
(HDL-colesterol). És a dir,
és útil tan en prevenció primària com secundària.
-
En prevenció primària (les persones que no han patit mai un atac de cor) s’ha demostrat
que baixar el colesterol dolent o augmentar el bo o ambdós redueix el risc de sofrir un
atac de cor, ja sigui infart agut de miocardi o angina de pit i d’haver de requerir una operació de
derivació (bypass aortocoronari). El benefici és proporcional a la disminució del colesterol dolent
o a l’increment del colesterol bo
-
En prevenció secundària (les persones que ja han patit un atac de cor), el
benefici del tractament és molt important, ja que no solament prevé de patir nous atacs de cor sinó
que
disminueix la mortalitat
Perquè s’alteren el colesterol i els lípids en general
Les alteracions del colesterol poden ser
sobrevingudes
(adquirides o secundàries),
generalment lligades a l’estil de vida o de
naixement
(hereditàries i congènites).
Alteracions secundàries del colesterol i dels lípids en general
- Les
lligades a un determinat estil de vida són les dietètiques amb
excés de greixos animals: embotits, mantega, llard, abús de
l’alcohol,
sedentarisme i
obesitat
- La
diabetis, que a voltes també esta lligada a un determinat estil de vida, també
altera el colesterol i recíprocament, les alteracions del colesterol augment molt el risc de patir
complicacions lligades a la diabetis
- Altres malalties com les de la glàndula tiroides, del ronyó, del fetge, de les glàndules
suprarenals, i alguns medicaments com ara alguns diürètics, alguns blocadors betaadrenèrgics i els
anticonceptius
|
La diabetis de l’adult (diabetis tipus 2) sol estar relacionada amb un determinat estil
de vida però la diabetis del jove (tipus 1) no ho està
|
Les hereditàries i congènites
Són múltiples però val la pena destacar la
Hipercolesterolèmia Familiar. Aquests pacients no metabolitzen bé les
lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i se’ls acumula gran quantitat de LDL-colesterol o colesterol
dolent. Solen tenir els valors del colesterol dolent el doble del normal i acostumen a presentar
atacs de cor cap els 30-40 anys d’edat. En alguns casos (un cas per cada milió d’habitants) en què
el pacient ha heretat la malaltia per part del pare i de la mare al mateix temps, tenen uns valors
de colesterol dolent vuit vegades més alt que el normal i poden sofrir arteriosclerosi ja a la
infància. A més de la hipercolesterolèmia familiar hi ha altres malalties hereditàries que afecten
els lípids: la hiperquilomicronèmia, la disbetalipoproteïnèmia i la hipertrigliceridèmia familiar i
encara d’altres
El colesterol no dona símptomes però perjudica
Les alteracions del colesterol, del colesterol bo, el dolent, els triglicèrids no solen donar
símptomes. Es detecten per anàlisis però no perquè el pacient noti cap símptoma. Les malalties del
cor, com és ara una angina de pit o un infart de miocardi, i de la circulació cerebral, com un atac
de feridura, que sobrevenen com a conseqüència de tenir el colesterol molt elevat, sí que donen
símptomes, sovint molt alarmants. Però, la simple elevació del colesterol és silenciosa. Fa mal
sense que ens en donem compte.
Quan cal fer-se mirar el colesterol
Imprescindiblement:
-
Tots els malalts afectats de malalties cardiovasculars. Atacs de cor: angina de
pit, infart de miocardi; mala circulació arterial a les extremitats per arteriosclerosi: el pacient
nota un dolor molt intens a les cames quan porta una estona caminant, especialment si fa pujada
(claudicació intermitent); atacs de feridura per arteriosclerosi de les artèries
cerebrals
-
Les persones que mai han tingut una malaltia cardiovascular però que
compleixin
dos dels següents criteris:
- Home de més de 45 anys
- Dona de més de 55 anys
- Tothom que tingui un familiar directe amb atac de cor o mort sobtada prematura (home de menys
de 55 anys o dona de menys de 65 anys)
- La pressió o la tensió arterial alta (hipertensió arterial), tan si es tracta com no
- Fumadora/or
Aconsellable
-
Tots els adults de 20 anys o més
Quin dels colesterols cal mirar
Als malalts afectats de malalties cardiovasculars
- Colesterol total
- Colesterol bo (HDL-colesterol)
- Triglicèrids
- Colesterol dolent, ja sigui per estimació a partir dels paràmetres anteriors mitjançant una
fórmula matemàtica o bé per determinació directa
Als pacients que mai han tingut una malaltia cardiovascular
Hi ha diferents opcions:
- Només el colesterol total
- El colesterol total i el colesterol bo (HDL)
- El colesterol bo (HDL) i el colesterol dolent (LDL)
- El colesterol total, el colesterol bo (HDL), els triglicèrids i estimar el valor de LDL (o
determinar-lo directament)
Al meu criteri les tres darreres són bones
Com es tracten les alteracions del colesterol
Aquesta és una activitat que és
exclusiva del metge i del pacient. El metge valora el pacient en tot el seu
conjunt: edat, sexe, malalties i tractaments concomitants, altres riscs com la hipertensió
arterial, la diabetis, el tabac, els antecedents de la família.
Els tractaments es basen en:
- Corregir les causes de les alteracions del colesterol: obesitat, sedentarisme, diabetis,
alcohol, dietes inadequades amb molt greixos d’origen animal
- Instaurar dietes adequades
- Poques calories i pocs greixos quan hi ha obesitat
- Dieta mediterrània quan no hi ha obesitat
- Dieta apropiada per a la diabetis
- Medicaments quan fallen els anteriors o quan les alteracions dels colesterols són molt
pronunciades
|
| |