Més d’un milió de catalans adults són hipertensos. És a dir, tenen la pressió alta.
A qualsevol edat, fins i tot superior a 70 anys, tenir la pressió alta sempre comporta un risc
afegit de patir un atac de feridura (accident vascular cerebral) o insuficiència cardíaca. Per tant, es tracta d’un perill molt
estès entre nosaltres.
Els atacs de feridura (accidents vasculars cerebrals) han disminuït molt de freqüència en els darrers cinquanta
anys gràcies a les millores en el diagnòstic, control i tractament de la hipertensió
arterial.
Què és la hipertensió arterial?
La sang circula per les artèries a pressió. Gràcies a aquesta pressió la sang arriba a tots
els òrgans del nostre cos. Si la pressió a la què circula la sang per les artèries és massa alta,
diem que hi ha hipertensió arterial.
La hipertensió arterial o la pressió arterial alta o la tensió arterial alta, el fenomen que
es produeix quan la pressió a la què circula la sang per les artèries és massa elevada, fa que les
artèries es danyin, es tornin rígides i degenerin, fet que coneixem com
arteriosclerosi. L’arteriosclerosi compromet lentament, però inexorable- la circulació de
la sang al cervell, la retina, les
artèries coronàries (les artèries que nodreixen el cor perquè pugui contraure’s i
bategar), el ronyó, les extremitats, els budells i en definitiva tot el nostre cos
Si la pressió puja a valors elevadíssims la circulació de la sang es desborda i danya
gravíssimament i en poquíssima estona el cervell, el cor, el ronyó i la retina.
Què és la màxima i què és la mínima?
La sang és bombejada pel cor cap a les artèries. Quan el cor batega i es contrau (sístole) la sang passa del cor a les artèries i la pressió puja. La paret de les artèries
és elàstica i amb l’entrada de sang a les artèries provenint del cor la paret es distén i augmenta
de tensió. En el moment de màxima contracció (durant la sístole) del cor la pressió de l’a
rtèria i la tensió de la paret arterial arriben a un màxim. És el que denominem com
pressió màxima o tensió màxima o pressió sistòlica
. Quan el cor ha acabat la contracció es relaxa (diàstole) i la sang deixa de fluir del cor cap a les artèries. En aquest moment, gràcies a
la pressió i la tensió acumulades a la paret elàstica de les artèries, la sang continua fluint cap
endavant i la pressió i la tensió van baixant fins a un mínim (durant la diàstole), moment en què
comença el nou batec i contracció del cor. Aquest mínim és el que denominem com a
pressió arterial o tensió arterial mínima o diastòlica
.
Com s’expressa la pressió arterial?
S’expressa en mil·límetres de mercuri de pressió, abreujadament: mm Hg. Se sol anotar en forma
de trencat, escrivint en el numerador la màxima i en el denominador la mínima. Per exemple: 118/76
mm Hg vol dir que la pressió o tensió màxima o pressió sistòlica és de 118 mm Hg i que la pressió o
tensió mínima o pressió diastòlica és de 76 mm Hg.
Molt sovint s’expressa en cm de Hg que equival al valor expressat en mm Hg dividit per 10. És
a dir, anotant la darrera xifra com a decimal o el que és el mateix, posant una coma decimal abans
de la darrera xifra. En l’exemple anterior, la pressió seria d’11,8/7,6 cm Hg. Indicant els valors
de pressió d’aquesta manera fa que es tendeixi a arrodonir els valors fent-los acabar en 0 o ,5. En
el cas anterior ens hauríem conformat en 12/7,5. Aquesta manca de precisió és incorrecta. Només 4 o
6 mm Hg de diferència de pressió, ja sigui de la màxima (sistòlica) o de la mínima (diastòlica) ja
suposen riscs molt diferents de patir malalties cardiovasculars. Hem d’exigir que les lectures
afinin com a mínim 2 mm Hg.
Com es mesura la pressió arterial?
L’aparell de la pressió
La pressió arterial es mesura amb un aparell anomenat
esfigmomanòmetre.
Aquest terme és grec i significa mesurador de la pressió del pols o pulsació.
L’aparell de la pressió o esfigmomanòmetre pot ser de
columna de mercuri, els més exactes, o
aneroide, sense columna de mercuri, on la pressió es llegeix segons el que marca
una agulla giratòria sobre un quadrant. Aquests segons són més petits, fàcils de transportar, però
menys exactes. També hi ha els
electrònics que són molt fàcils de manejar i tot i que no són tan exactes com els
de columna de mercuri, la seva simplicitat i el fet de que permeten
l’autodeterminació de la pressió arterial, és a dir, mesurar-se la pressió arterial a si mateix, tot sol, sense necessitat de ningú més, els fa
molt apropiats per tenir a casa i fer un seguiment.
L’aparell de la pressió consta d’un braçal que es col·loca al voltant del braç, connectat amb
uns tubs fins el dispositiu mesurador de la pressió, ja sigui de columna de mercuri, aneroide o
electrònic. El braçal té dins seu una bufeta de goma, inflable, rectangular, la qual ha de cobrir
el 80 % de la circumferència del braç. Si es queda curt les mesures poden ser molt inexactes.
Aquest és un problema de les persones obeses. Si la circumferència del seu braç, fàcil de mesurar
amb una cinta mètrica, fa més de 33 cm, cal emprar un braçal gran per a obesos. Altrament, els nens
necessiten braçals més petits.
Quin és el procediment per fer una determinació el màxim d’exacta i fiable?
Posició
L’aparell de la pressió, l’esfigmomanòmetre, cal que estigui calibrat. Abans de prendre la
pressió, el pacient ha d’haver estat assegut confortablement i relaxada- durant cinc minuts, amb l’e
squena reclinada al respatller de la cadira i el braç, on es determina la pressió arterial,
reposat sobre el braç de la butaca, a l’alçada del cor.
El braçal
La bufeta inflable del braçal ha d’encerclar el 80% de la circumferència del braç, tal com ja
hem dit.
En els no obesos la bufeta inflable fa 12x24 cm i en els obesos: 14,5x32 cm.
Precaucions
Si el pacient fuma, cal que hagi passat 30 minuts des de la darrera calada.
Millor amb la bufeta urinària buida.
Inflar i desinflar el braçal
La primera determinació és de tanteig. Cal prémer el braçal fins a un valor elevat de pressió,
superior a 200 mm Hg i desinflar-lo poc a poc, no més ràpid de 2 mm Hg per segon i notar on comença
la pressió màxima o sistòlica, que és la coincideix amb l’auscultació del pols o primer soroll de
Korotkov. La següent determinació cal que la pressió de l’esfigmomanòmetre pugi a més de 30 mm Hg
per sobre d’on s’ha trobat la màxima i també desinflar-lo molt lentament, per tal de poder donar
els valors de màxima i mínima (sistòlica i diastòlica) amb una precisió de 2 mm Hg. La mínima
correspon a la desaparició dels sorolls del pols o de Korotkov. Si convé es pot fer una o dues
lectures més. Cal deixar passar un mínim d’uns 15 segons entre una determinació i la següent. L’a
uscultació del pols no s’efectua en els esfigmomanòmetres aneroides ni en els electrònics.
Braç dret o braç esquerre
En condicions normals no hi ha gaire diferència, però la pressió sol ser quelcom més elevada
al braç dret que a l’esquerre. En cas de dubte cal mirar-la a tots dos braços i quedar-se amb el
que dona valors de pressió més alts. A partir de llavors, en les ocasions futures, fer-ho sempre en
aquell braç.
Abans de dir-li a un pacient que és hipertens
La pressió arterial és molt variable, especialment a la consulta. Una elevació transitòria
de la pressió per nervis o aprehensió, no constitueix hipertensió arterial.
Per decidir que un pacient és hipertens cal haver trobat valors per sobre dels normals en tres
ocasions diferents, havent deixat passar una setmana com a mínim. L’excepció seria la troballa
d’una pressió molt alta, per sobre de 180/110 mm Hg o amb símptomes d’alarma.
Monitoratge ambulatori de la pressió arterial de 24 hores
Una manera d’obviar el problema de la variabilitat de la pressió arterial i de la pujada que
sol haver-hi a la consulta, el que se sol denominar com
hipertensió de bates blanques
, és efectuar una monitoratge ambulatori de la pressió arterial de 24 hores.
Aquesta tècnica permet saber com es té la pressió de dia, de nit, en el treball i en el
lleure. Gràcies a que es fan moltes determinacions, una cada 20 minuts durant el dia i una cada
hora durant la nit, les mitjanes que s’obtenen són molt constants de cada pacient i molt segures
per decidir si hi ha o no hi ha hipertensió, si cal o no tractar-la o si el tractament que ja es
porta és eficaç o no, i si cobreix les 24 hores del dia. Amb aquesta tècnica s’ha vist que
el 20% dels pacients diagnosticats d’hipertensió en els consultoris, en realitat el que tenen és
hipertensió de bates blanques.
El braçal i el monitor es porten sota la roba. El monitor, que és petit, ho fa tot: infla el
braçal, el desinfla, fa les lectures i les memoritza, juntament amb l’hora i el minut en què les ha
fet. Cal que el pacient triï un dia quotidià i actuï amb normalitat, com si no portés l’a
parell.
A la Consulta del Dr. Jaume Monmany Roca aquest servei està disponible.
Quins són els valors normals de pressió arterial?
Nota: ens referim a valors normals i anormals de pressió arterial en adults de més de 18
anys
Valors òptims
Per sota de 120 mm Hg de màxima i per sota de 80 mm Hg de mínima
< 120/80 mm Hg
Valors normals
Per sota de 130 mm Hg de màxima i per sota de 85 mm Hg de mínima
< 130/85 mm Hg
Valors normals alts
Entre 130 i 139 mm Hg de màxima i entre de 85 i 90 mm Hg de mínima
< 130-139/85-90 mm Hg
Hipertensió arterial
Per sobre de 140 mm Hg de màxima i per sobre de 90 mm Hg de mínima
> 140/90 mm Hg
|
Classificació i seguiment de la pressió arterial
|
|
Categoria
|
Pressió màxima o sistòlica
|
Pressió mínima o diastòlica
|
Seguiment
|
|
Òptima
|
< 120
|
< 80
|
Revisar als dos anys
|
|
Normal
|
< 130
|
< 85
|
Revisar als dos anys
|
|
Normal alta
|
130-139
|
85-90
|
Avaluar l’estil de vida, revisió a l’any
|
|
Hipertensió
|
|
Lleu
|
140-159
|
90-99
|
Revisar abans de dos mesos
|
|
Moderada
|
160-179
|
100-109
|
Revisar al mes
|
|
Severa
|
>180
|
>110
|
Revisar a la setmana
|
|
Quan la màxima i la mínima no estan en una mateixa categoria, cal considerar la que està més
alta
|
Perquè es produeix la hipertensió arterial?
En el 95% dels casos no se sap. Aquests pacients tenen el que denominem
hipertensió arterial essencial
.
Les causes de la hipertensió essencial poden ser múltiples:
-
Genètiques,
els fills d’hipertensos tenen la pressió més alta
-
La sal també és un factor que contribueix a la hipertensió,
sobretot si ja hi ha una predisposició genètica.
Les persones que tenen la pressió alta no han de consumir més de 6 g de sal al
dia
- Un excés de to o vivesa del
sistema nerviós autònom simpàtic
, que és el que
ens posa en estat d’alerta
- Un excés d’una substància que segreguen unes cèl·lules situades al voltant de les petites
artèries del ronyó, anomenada
renina
, la qual fa que se n’activi una altra, l’
angiotensina
. Aquesta segona, l’angiotensina, té dues accions: a) provoca una
constricció de les petites artèries que fa pujar la pressió i b) estimula a unes glàndules,
emplaçades sobre el ronyó, les glàndules suprarenals, a produir una tercera substància,
l’aldosterona
que fa que
el ronyó retingui sal i aigua i pugi encara més la pressió
-
Retenció excessiva de sal pel ronyó
-
Alta concentració de sodi (un dels dos elements de la sal)
i calci a dins de les cèl·lules
Factors que exacerben la hipertensió arterial.
Hi ha diverses situacions que fan pujar la pressió i poden fer que un pacient esdevingui
hipertens o que empitjori la seva hipertensió:
-
L’obesitat augmenta clarament la pressió ja que s’acompanya d’un augment del volum
que circula per les artèries i d’un increment del bombeig del cor també cap a les artèries.
Quan un obès perd pes li baixa la pressió arterial
-
L’alcohol també puja la pressió.
Les persones que prenen més de dues consumicions al dia o els bevedors de cap de setmana, els
pot resultar difícil controlar la pressió adequadament
-
El tabac també
fa pujar la pressió arterial en el mateix moment de fumar i la pujada es prolonga una estona
després dela darrera calada. Per aquest motiu, si es pren la pressió arterial a un fumador, cal que
hagi passat un mínim de 30 minuts des del darrer cigarret. Altrament, el tabac que ja de per si
provoca degeneració, rigidesa i obstrucció del les artèries, ho fa encara molt més si el pacient
també és hipertens
-
Els medicaments antiinflamatoris provoquen pujades de pressió arterial d’uns 5 mm
Hg. Els pacients amb la pressió alta només se’ls ha de prescriure aquests medicaments si hi ha una
indicació molt justificada
- La
dieta pobre en potassi també comporta tenir la pressió alta.
La gent que menja poca fruita, verdura, llegum i vegetals en general, o bé que prenen moltes
llaunes, tenen la pressió més alta
Malalties que causen hipertensió arterial declarada.
Quan la hipertensió arterial és la conseqüència directa d’una anomalia concreta, es denomina
hipertensió arterial secundària
. En general, si es corregeix l’anomalia desapareix la hipertensió arterial. Només el 5%
de les persones que tenen la pressió alta la tenen per una anomalia que es pugui corregir. És a
dir, de 100 hipertensos, 95 ho són sense que tinguin cap causa detectable i curable i només 5 ho
són per una causa curable.
Les anomalies potencialment corregibles que donen hipertensió són:
-
Estretor (estenosi) de les artèries que irriguen el ronyó. El ronyó quan sofreix falta d’i
rrigació segrega la
renina, substància que genera un seguit de reaccions que fan pujar la pressió arterial
-
Excés de secreció d’aldosterona per les glàndules suprarenals. L’aldosterona fa
que el ronyó retingui sal i aigua
-
Excés de secreció de cortisona
-
Excés de secreció d’adrenalina i altres hormones semblants per tumors anomenats
feocromocitoma
-
Coartació de l’aorta. Una anomalia congènita consistent en una constricció de l’a
orta, la principal artèria del nostre organisme, generalment més enllà de la sortida de les
artèries que van a la part superior del cos. En aquests pacients la pressió arterial als braços és
molt més alta que a les cames.
-
Hipertensió associada a l’embaràs. Tan si la hipertensió apareix durant l’embaràs
com si ja hi era d’abans i empitjora coincidint amb l’embaràs, sempre suposa perill, tan maternal
com fetal.
La hipertensió arterial dona símptomes?
El pacient amb hipertensió lleu i moderada es troba bé. El mal de cap és l’únic símptoma que
s’associa a aquest tipus d’hipertensió i, en general, si es tracta la hipertensió sol millorar
molt.
La hipertensió severa i ràpidament progressiva pot donar somnolència, confusió, alteracions de
la visió, nàusea i vòmits. Afortunadament, aquest tipus d’hipertensió complicada, anomenada
hipertensió maligna i una de les seves conseqüències
encefalopatia hipertensiva, és poc freqüent.
Com i quan cal controlar la hipertensió arterial. Maneig de la hipertensió
arterial
Aquesta és una
decisió que pertany al metge i al pacient. El metge pren la decisió de tractar amb
canvis d’estil de vida, bàsicament dieta i exercici o amb medicaments o amb les dues coses al
mateix temps en base a les
característiques del pacient i els valors de pressió arterial.
Característiques del pacient que augmenten el risc (factors de risc) lligat a la
hipertensió arterial:
- Tabaquisme
- Elevació del colesterol (dislipèmia,
dislipidèmia)
- Diabetis
- Edat superior a 60 anys
- Sexe
- Els homes
- Les dones a partir de la menopausa
- Història familiar de malalties cardiovasculars
- La presència de malalties del cor
- Haver patit atacs de feridura (accidents vasculars cerebrals)
- Dany renal
- Obstrucció de les artèries que porten la sang a les extremitats
- Alteracions de la retina
Si el pacient té una pressió normal alta (130-139/85-89 mm Hg) o una hipertensió lleu
(140-159/80-99 mm Hg) i no té factors de risc se solen prendre mesures només en l’àmbit de l’estil
de vida. Pel contrari, en casos d’hipertensió declarada (³ 160 / ³ 100 m Hg) o en presència de factors de risc abans esmentats, s’imposa el
tractament amb medicaments.
La hipertensió arterial dura sempre?
La hipertensió arterial dura tota la vida i, de no tractar-se, sempre va a més. No hi ha cap
medicament que la curi, en el sentit de que quan la pressió arterial ja s’hagi normalitzat, es
pugui retirar el medicament i la pressió continuï controlada. Si se suspèn la medicació la
hipertensió reapareix indefectiblement. Per tant,
si un pacient és hipertens i ha de tractar-se, cal que es tracti de per vida. Si ho fa, es
manté protegit de les malalties cardiovasculars, sobretot de l’atac de feridura (accident vascular cerebral), de la insuficiència cardíaca, del dany sobre els ronyons i
sobre la retina i, també, de l’angina de pit i de l’infart de miocardi.
Quines són les conseqüències de no controlar o de no tractar la hipertensió arterial?
La hipertensió arterial no controlada, deixada a la seva lliure evolució, provoca:
-
Malalties cardiovasculars: angina de pit, infart de miocardi i tots els
procediments que se’n deriven:
cateterisme (introducció d’un tub o catèter dins de les artèries coronàries a partir d’una punció en una
artèria gran, generalment l’artèria femoral, dilatació de les estretors (estenosis)
de les artèries coronàries mitjançant un baló inflable acoblat al catèter, operació de
derivació (bypass)
aorto-coronari
-
Insuficiència cardíaca: la hipertensió augmenta el risc de patir insuficiència
cardíaca a qualsevol edat i en relació directa als valors de pressió. Com més alta és la pressió
més probabilitat de patir insuficiència cardíaca. Els símptomes bàsics d’insuficiència cardíaca són
ofec, que empitjora molt quan el pacient està estirat, i que el pot despertar a mitja nit, tos seca
i inflor per acumulació d’aigua (edema) a les cames que pot progressar a tot el cos. A aquests símptomes se n’hi poden
afegir molts més si la malaltia progressa
-
Engruiximent de les parets del cor que conformen el ventricle esquerre (hipertròfia ventricular esquerra). La hipertensió arterial no controlada provoca
gairebé sempre l’engruiximent (hipertròfia) progressiu del múscul cardíac (miocardi) de la part esquerra del cor, específicament del ventricle esquerre que és el
responsable de bombejar la sang cap a l’aorta i de que arribi a tot el cos. Quan la pressió
arterial és massa elevada la musculatura cardíaca del ventricle esquerre ha de fer un sobreesforç
per poder seguir bombejant la sang cap endavant i això provoca que el múscul vagi engruixint-se per
adaptar-se a aquest sobreesforç. Aquest engruiximent del múscul cardíac del ventricle esquerre o
hipertròfia ventricular esquerra, pot tenir conseqüències gravíssimes o fulminants:
-
Mort sobtada
-
Insuficiència cardíaca
-
Infart de miocardi i mort
-
Atac de feridura (
accident vascular cerebral) tant per hemorràgia com per destrucció de parts del cervell
per mala irrigació (infart cerebral isquèmic).
- L’hemorràgia cerebral és molt sovint una conseqüència directa de la hipertensió arterial
- La destrucció de teixit cerebral per falta d’irrigació (infart cerebral isquèmic) és freqüentment una conseqüència de la hipertensió arterial, la
qual contribueix a la degeneració (arteriosclerosi) de les artèries cerebrals
-
Insuficiència renal crònica i terminal. La funció renal es va deteriorant
progressivament i el ronyó deixa de depurar la sang, on s’acumulen substàncies provinents del
metabolisme (metabòlits) que intoxiquen. Paral·lelament, es produeix anèmia. El pacient pot notar molta
set, aixafament, pèrdua de la gana, vòmits, pal·lidesa i, finalment, confusió. La malaltia pot
progressar fins a fer-se indispensable la diàlisi o el trasplantament renal
-
Hipertensió maligna i encefalopatia hipertensiva. En ambdós casos la pressió està
molt elevada.
La hipertensió maligna consisteix en una destrucció ràpidament progressiva de la
retina i del ronyó mentre que l’encefalopatia hipertensiva és deguda al desbordament de la
circulació arterial cerebral amb traspàs d’aigua al teixit cerebral (edema cerebral) deguda a una
pujada molt severa i sobtada de la pressió arterial