| Privacitat | Nota legal |
Medicina preventiva
Medicina preventiva

Informació mèdica

Web Mèdic Acreditat. Veure més informació

Sedentarisme

El sedentarisme i les dietes inadequades són la segona causa de morts evitables als Estats Units. Només les sobrepassen el tabaquisme. A casa nostra no hi ha ni l’obesitat ni els desgavells dietètics que hi ha als Estats Units, però la nostra manera de viure sí que és igual de sedentària.

Què hem de fer per evitar el sedentarisme?

Tan sols dedicant mitja hora al dia a fer exercici moderat n’hi ha prou per contrarestar la poca activitat física que comporta la manera de viure de la nostra societat. 
De no fer gens d’exercici físic a fer-ne moderadament hi va una gran millora pel que fa a prevenció de malalties. En canvi, de fer exercici moderat a fer exercici molt intens, només hi ha una petita millora addicional. El lema és 
com més exercici millor però només una mica ja és molt millor que res.

Quin és el benefici de fer exercici físic?

Fer exercici físic ens prevé (prevenció primària) de les següents malalties:

  • Infart de miocardi
  • Atac de feridura (accident vascular cerebral)
  • Hipertensió arterial
  • Diabetis
  • Formació de diverticles al budell gros (Diverticulosi de còlon).
  • Descalcificació òssia (osteoporosi)
  • Càncer de còlon (càncer de budell gros)
  • Càncer de mama i dels òrgans genitals de la dona

També beneficia els pacients que pateixen determinades malalties:

  • Artrosi (osteoartritis) de genolls
  • Disminueix la pressió arterial als hipertensos
  • Contribueix a mantenir el pes ideal
  • Disminueix la depressió i el nerviosisme (ansietat), i millora la capacitat d'adaptar-se a l'estrès, la qualitat del son, l'ànim, l'autoestima i el rendiment

L’exercici físic pot ser perillós en determinades circumstàncies?

Les persones  sedentàries, que no estan entrenades, i que comencen a fer exercici de forma brusca, no gradual, poden sofrir complicacions agudes. 
Les complicacions agudes poden ser:

  • Infart agut de miocardi
  • Angina de pit
  • Alteracions del ritme cardíac (arítmies cardíaques)
  • Asma
  • Els diabètics tractats amb insulina que facin de cop i volta un exercici molt vigorós poden sofrir  una baixada de sucre (hipoglicèmia)


Cal fer-se un reconeixement abans de començar un programa d’exercici físic?

Les persones sanes poden començar l’exercici sense reconeixements mèdic, sobretot si ho van fent de forma gradual.

  • Haver sofert infart de miocardi, angina de pit i altres malalties cardiovasculars, implica fer l’exercici físic de forma gradual i supervisada. Prenent aquestes precaucions, l’exercici és recomanable
  • Ser hipertens i no estar ben controlat, o diabètic o fumador o tenir el colesterol malament també fa molt recomanable que l’exercici sigui incorporat de forma gradual i supervisada. Ara bé, en el cas de la hipertensió i la diabetis, un cop controlades i amb les precaucions esmentades, l’exercici és altament recomanable
  • Prohibit en els pacients amb angina de pit que es desencadena tot i estant en repòs o que va ràpidament a més  (angina de pit inestable) els pacients amb trastorns greus del ritme cardíac (arítmies ventriculars), estretor severa de la vàlvula aòrtica (estenosi aòrtica severa), dilatacions de l’aorta (aneurisma d’aorta), insuficiència cardíaca descompensada i diabetis no controlada

Quin exercici físic i com cal fer-lo?

És fonamental que l’exercici físic s’incorpori com un hàbit, com un estil de vida o una rutina diària.

Exemples d’hàbits a incorporar serien:

  • Pujar les escales per comptes d’agafar l’ascensor
  • Fer els desplaçaments caminat o amb bicicleta (si hi ha carril bici) per comptes de fer-ho amb el cotxe
  • Baixar de l’autobús o del metro una o dues parades abans del destí
  • Aparcar el cotxe a l’altre extrem de l’aparcament per caminar més fins la sortida
  • Aprofitar l’hora del dinar per caminar una estona


En certes circumstàncies cal fer 
exercici físic específic per a una determinada malaltia o situació. En aquests casos cal seguir un programa. Tots aquest programes es porten a terme en sessions que consten de tres fases: escalfamentl’exercici específic i un refredament. Tan l’escalfament com el refredament han de ser pausats i graduals. L’exercici específic cal que els primers dies sigui curt i després anar-lo allargant progressivament. Per dosificar-lo cal tenir en compte l’edat i la freqüència del cor en situació de repòs ( freqüència cardíaca basal ).


Hi han programes d’exercici físic per a les següents situacions clíniques:

  • Obesitat
  • Hipertensió arterial
  • Diabetis
  • Malalties cardiovasculars
  • Malaltia pulmonar
  • Prevenció de caigudes
  • Decaïment funcional
  • Osteoporosi
  • Artritis
  • Depressió

A la consulta del Dr. Jaume Monmany Roca o a través d’aquesta pàgina web www.monmany.cat li puc oferir informació personalitzada.

disseny web i marqueting online: disseny web